subscribe
Professor de tecnologies i màrqueting
Noviolencia

Introducció al pensament i l’acció noviolenta

El pensament estratègic noviolent

L’acció noviolenta no és un fi en si mateix, sinó un mitjà coherent d’assolir un objectiu de forma pacífica i cívica, des de baix a dalt, mitjançant la resolució pacífica de conflictes.

Què vol dir un mitjà coherent?

Mitjà coherent vol dir que hi ha d’existir una coherència entre la finalitat i els mitjans emprats. L’acció noviolenta fa servir mitjans pacífics i cívics, i per tant els objectius han de ser de la mateixa mena.

Què vol dir de baix a dalt?

  • Que de les persones emana lliurement la voluntat de ser i de fer.
  • Que són les persones de base les que escullen els mitjans noviolents.
  • Que les persones s’organitzen de forma horitzontal en lideratge compartit.
  • Que els objectius no venen marcats des de “dalt” i per tant no hi ha consignes ni organitzacions jeràrquiques o piramidals.
  • Que el procés de presa de decisions és per consens.

Quan es pot fer servir l’acció noviolenta?

L’acció noviolenta té un ventall d’opcions ampli, i això fa que d’una forma o una altra es pugui fer servir gairebé sempre, però és especialment efectiva en situacions polítiques on no hi ha voluntat de negociació per una de les parts. L’acció noviolenta contribueix a pressionar per anivellar la situació i forçar a l’altre part a seure per aplicar la resolució pacífica de conflictes a la taula de negociació.

Com pressiona típicament l’acció noviolenta?

L’acció noviolenta es basa en escenaris socials on hi ha un seguit d’actors i observadors amb uns papers influents per modificar directament l’escenari o si més no, les condicions de l’esmentat escenari.

Es busca que aquests actors i observadors reflexionin, prenguin una posició activa, equilibrin la situació i la forcin cap a la via de la resolució pacífica de conflictes.

  • Una de les vies típiques amb més èxit consisteix en fer que un observador imparcial prengui el rol de mediador. (Cas de la mediació de Colòmbia amb les FARC).
  • Tercers observadors poden agafar el rol de no implicar-se directament, però ajudar a mantenir oberts els espais de llibertat que les persones van conquerint.
    • Mitjançant observadors internacionals (Cas de Brigades Internacionals de Pau).
    • Mitjançant la provisió de defensa jurídica (Cas d’Amnesty International).
    • Mitjançant sectorials de premsa (Col·legis de periodistes).
    • Mitjançant veus autoritzades: associacions de Drets Humans (Proactiva Open Arms, Justícia i Pau…), premis Nòbel, figures internacionals de l’art, la política, la música o la literatura, líders d’opinió, o a nivell local associacions veïnals.

Què és la resolució pacífica de conflictes?

La resolució pacífica de conflictes és la situació de negociació a la que s’arriba quan les parts en conflicte s’asseuen a negociar.

La resolució pacífica de conflictes es basa en que hi ha una epidermis de símptomes i una endodermis (arrels del conflicte) de causes subjacents, motivades per una violència estructural engendrada per una situació d’injustícia social (Burton, J, “Conflict: Resolution and Provention“, NY, 1990).

Eliminar els símptomes no elimina el conflicte per que les causes continuen vives a l’endodermis, i tard o d’hora acaben per tornar a fer brots a la superfície.

La resolució pacífica de conflictes busca eliminar la injustícia social que existeix en el fons del conflicte. D’aquesta manera s’eliminen per sempre els símptomes.

Què implica l’anàlisi noviolenta situacional (estàtica)?

L’anàlisi noviolenta implica primerament identificar i aïllar aquests conceptes i figures que hem exposat per la resolució pacífica de conflictes.

  • Quins és el conflicte en singular o quins són els conflictes en plural?
  • Quines són les parts implicades?
  • Quins són els observadors? Poden assolir el rol de mediadors? (això ja és anàlisi activa)
  • Quins són els símptomes superficials d’aquest conflicte?
  • Quines són les causes d’arrel d’aquest conflicte?
  • Hi ha hagut intents de negociació al mateix nivell?
  • Quina anàlisi estratègica s’hi deriva?

Anàlisi estratègica (proposta o anàlisi activa = dinàmica)

L’anàlisi estratègica derivada (proposta o anàlisi dinàmica) busca el canvi i es basa en el pensament estratègic. El pensament estratègic és molt complex, però podríem dir que és la mecànica estructurada de pensament enfocada a la consecució d’objectius, de disseny de camins que ens hi portin, descartar els que ens allunyin de l’objectiu (efecte pervers) si pot ser triant els més adequats per nosaltres (coneixement de nosaltres mateixos amb els nostres punts forts i punts febles)  i, si pot ser, al final de tota la tria, els més curts possibles.

El pensament estratègic s’estructura en tres nivells:

Anàlisi estratègica i ètica

L’anàlisi estratègica es fa servir a tots els nivells i per part de diferents actors i interessos i en diferents escenaris fora del que és la política.

Veiem el cas d’un mateix objectiu amb dues vies per aconseguir-lo:

Per exemple,  una empresa hi pot col·locar dalt d’aquesta piràmide l’objectiu d’augmentar el benefici, la seva estratègia seria la internacionalització de mercats (2on nivell de la piràmide) i les tàctiques d’obrir mercats digitals per vendre s’estarien al tercer nivell.

Una altra possible piràmide estratègica amb el mateix objectiu per la mateixa empresa (augment de beneficis) seria l’estratègia de reducció de costos i les tàctiques de retallades amb costos de personal.

Per tant, pot haver diferents camins per assolir un objectiu amb pensament estratègic. Per tant, el pensament estratègic no és una ciència que tingui un resultat únic. En conseqüència el pensament estratègic no és una ciència, sinó un art.

Si en aquest exemple l’empresa tria la reducció de costos, perd l’aspecte social, deixa de veure (visió) qui és, una font de riquesa social i oblida la seva missió en aquest camp. Quan les empreses perden la visió i la missió, perden la seva estratègia. La retallada de costos les pot portar a la pèrdua de qualitat, a la pèrdua de competitivitat i al conflicte laboral permanent.

És a dir, tenien un problema i ara en tenen tres, i això les allunya del seu objectiu. Es tracta d’un efecte pervers en el que l’estratègia no apropa al l’objectiu sinó que l’allunya en el temps i per tant és una estratègia negativa.

A més a més, si l’empresa perd l’essència, també perd l’ètica i la coherència entre fins i mitjans.

Anàlisi estratègica noviolenta

En l’anàlisi estratègica noviolenta, sigui quin sigui l’objectiu a assolir, sempre hi ha una coherència entre fins i mitjans, una forma d’actuar pacífica (ja que l’objectiu és pacífic) i un benefici col·lectiu.

L’objectiu pot variar, des d’obtenir un preu de la sal correcte a la Índia (Gandhi) fins a la independència total del país (també Gandhi) o la consecució d’un acord de pau durable (cas Colòmbia).

La qüestió no és l’abast de l’acció, sinó que sempre, sempre, l’anàlisi estratègica noviolenta és aquesta:

En qualsevol escenari, l’acció directa o indirecta noviolenta busca anivellar les forces de manera que es pugui arribar a una situació on es pugui dur una resolució pacífica de conflictes mitjançant la negociació.

Tipus d’accions noviolentes

Hi ha dos tipus d’accions noviolentes: les directes i les indirectes. A cada conflicte i cada dia se n’inventa una acció adaptada a un determinat marc d’actuació, però que sempre

  • Campanyes de comunicació (cartes, emails…)
  • Desobediència civil
  • Seminaris d’Educació per la Pau
  • Cicles de conferències
  • Vagues de fam
  • Ocupacions pacífiques
  • Marxes
  • Encartellades
  • Manifestacions
  • Estàtues o escenaris de figures estàtiques
  • Teatralitzacions urbanes, happenings, saraus, flash mobs…
  • Vídeos virals a les xarxes socials…

Com veieu, hi ha accions de tot tipus, variant la visibilitat, els recursos emprats i sobretot el tempo de cadascuna, però, quantes d’aquestes acciones les classificaríeu com acció directa noviolenta? Quin és el vostre criteri favorit i per què?

Deixa un comentari