subscribe
Professor de tecnologies i màrqueting

Creació de webs internacionals per exportar

Crear una web internacional és una tasca meticulosa a tres nivells:

  1. A nivell tècnic, per contractar un allotjament web que ens doni el que necessitem.
  2. A nivell de missatge de màrqueting, triant estratègia d’entrada.
  3. A nivell d’organització d’empresa i de planificació de l’exportació.

Mereix molt la pena pensar-la abans de posar-se a fer-la. Com veureu en aquest article, s’han de tenir en compte uns quinze punts aproximadament, i si t’equivoques en un, tot el teu esforç s’en pot anar en orris!

Com NO s’han de fer les coses

Aquesta setmana un amic meu m’ha enviat un missatge semblant a aquest:

Bon dia, crack! La meva filla gran té un amic (…) que està estudiant informàtica a una acadèmia i li agrada molt fer webs, “Guasa’ps” i coses d’aquestes per Internet. Portem un any fent la web i no s’en surt gaire. El nano té molt bona voluntat i no em cobra res, tot ho fa per la nena. A mi em sap greu per que s’hi passa moltes hores amb el meu ordinador i jo la setmana vinent he d’anar a una fira i encara no tinc la web en anglès ni en català. Com que sé que tu fas webs també, li podries donar un cop de mà per tenir-me-la acabada per dilluns que vé. Què et sembla? Ara no et puc pagar res, per que m’han baixat les vendes. També t’agraïria que li ensenyessis al meu gendre a fer-ne, per que es vol treure unes peles pels findes. Va, que per un crack com tu això no és res. I de pas mira aviam el portàtil que em sembla que m’ha ficat un virus amb el pen drive que portava de l’acadèmia i l’Explorer em surt ple de dibuixets i finestretes que s’obren i es tanquen fent pampallugues. Vinga crack, que quan acabis et pago un cubata.”

Quin galtes, no??

Per què cada cop que em diuen “crack” penso que volen que treballi gratis?

Quinze punts a verificar abans de fer una web internacional “comme il faut”

  1. Hem de saber si és viable vendre el producte al país en qüestió. No és viable vendre gel al pol Nord. No és viable vendre peix al Japó: al contrari! Ens poden vendre ells a nosaltres el peix! …A NO SER QUE… busquin tonyines o bonítols de 200 kg del Cantàbric com a plat de restaurants de luxe japonesos. Llavors l’orientació de la web canvia, i tant que canvia!
  2. Hi ha països on no es pot vendre un producte per raons de religió. Sembla increïble, però algú va intentar vendre xoriç i productes del porc a països musulmans. Això és com intentar vendre a Catalunya insectes arrebossats de la Xina, malgrat que tinguin moltes proteïnes i siguin bons per la salut. Aquest producte no entra en destí ni a tiros.
  3. Conèixer com es mou la competència en el país de destí. Estem segurs que tindrem opcions amb la competència al país de destí? Podem entrar per sota de preu? Tenim algun avantatge competitiu sostenible en el temps? Empreses molt grosses han entrat amb prepotència en mercats molt concrets amb una manera de fer específica. És conegut l’exemple de Wal-Mart a Corea (trobaràs aquest cas d’estudi al curs d’exportació),  on el rei dels supermercats va haver de sortir cames ajudeu-me sis mesos després d’haver entrat, perdent molts diners i malvenent les seves inversions a la seva competència. Per tant: Hem fet un estudi de mercat per saber quina competència tindrem, com es mou, per què compra la gent, com compra, on compra… En el curs d’exportació aprenem a buscar les dades per fer-nos el nostre propi estudi de mercat
  4. Abans de fer una web, s’ha de saber quina és la finalitat: si volem vendre directament al públic, si volem vendre mitjançant canal de distribució, si volem vendre a un o més segments concrets de clients, per tal de poder elaborar missatges molt ben dirigits. Hi ha tota una ciència en aquest sentit que especifica com s’han de fer les planes, quines parts tenen, quins tipus de continguts, quis tipus d’imatges…
  5. Codis de barres per canals de distribució estructurats. No ens podem plantejar vendre a supermercats ni a canals de distribució automatitzats si no tenim codis de barres. Pensa en facilitar als teus clients de supermercats els codis de barres del producte quan facis les fitxes, així com també has de tenir disponible un fitxer de resum dels codis de barres del teu catàleg de productes. Els magatzems de les grans superfícies enregistren els productes rebuts amb codis de barres. Els col·locadors posen la mercaderia als linials, capçaleres de gòndola, expositors i prestatges verificant els codis de barres. Les caixeres cobren als clients passant el producte pel lector de codi de barres. Si no tens codi de barres, estàs fora de joc.
  6. Traduir els envasos, caixes, packaging en general. No ens podem llençar a vendre en un país si no tenim el paquet, l’envàs, etc. traduit a l’idioma del país. Les fotos i les imatges de producte que col·loquis a la web han de mostrar-se en caixes de producte traduïdes!

  7. Traduir les fitxes de producte. S’han de col·locar a la web! No podem sortir a fora si no tenim la traducció de les fitxes de producte.
  8. Fotos professionals que atreguin el comprador. A Internet es ven pels ulls. Tenim bones fotografies del nostre producte que les facin desitjables pel client destinatari? No es pot fer una foto amb un mòbil i penjar-la a Internet. Cal fer un “close-up” de la textura d’un aliment. Quan compres un pernil, vols veure el color, la textura, vols veure un tall que sui reflexes brillants de miquetes de greix deliciós que et faci imaginar-te el sabor, que et faci recordar la textura a la boca, que et motivi a comprar compulsivament aquella delícia. Això no ho faràs amb una foto feta amb el mòbil.
  9. Una web internacional no pot ser mai un blog de l’estil “fuetsipernilscanmajo.blogspot.com”, per moltes raons. La primera és que hem de ser nosaltres els destinataris del trànsit de visites i no pas el fabricant del blog. Pretendre això seria com muntar un cinema i donar-li els beneficis de la recaudació al venedor de les crispetes.
  10. El nom de la web ha d’estar ben triat per que puntuï a Google i surti a dalt dels resultats. Per exemple: fuets-pernils.canmajo.com per la web catalana; sausiges-ham.canmajo.co.uk per la web anglesa, i així successivament.
  11. Allotjament internacional: cada país té un àrea d’influència comercial als buscadors. Hi ha països amb buscadors diferents de Google, però en tots els casos és molt important que el servidor de la web estigui allotjat en el país de destí. Si no estàs en el país en qüestió, no apareixes a dalt de tot dels resultats. Per tant, res d’utilitzar servidors web espanyols si volem vendre a la Xina. Més informació feu clic aquí.
  12. I la logística qui la farà?
    1. Com faré arribar el producte amb rapidesa? La idea essencial és que costa molt obrir mercat i fer nous clients, així que mereix la pena que et repeteixin la compra. Si jo trigo més d’una setmana a entregar el producte, m’en compraran un i punt. Hem de tenir la manera de que arribi abans per que ens repeteixin la compra.
    2. Un altre tema del transport: és diferent fer entregues de paquets petits que fer entregues per palets o per contenidors. El transportista que porta grans càrregues no pot entregar paqueteria petita; la porten els missatgers amb una moto o una furgoneta, no pas un camió TIR de sis eixos.
    3. Un altre factor a tenir en compte és considerar si ens cal transport refrigerat. El cost és diferent i no seria estrany que el transportista no ens garantís la continuïtat de la cadena del fred amb els congelats.
    4. ¿I el tema de les duanes? Coneixem una manera àgil, un transportista expert en passar fronteres de determinats països (com ara els països de l’Est)?
    5. Estem venent molt lluny? Quants dies triga la mercaderia en arribar? Quina és la data de caducitat del producte fresc? Quants dies li queden al punt de venda estranger per vendre la mercaderia abans de que caduqui? Llavors cal que busquem un distribuïdor allà que pugui congelar i també fer entregues ràpides des del propi territori! Tenim planes web pensades per atreure distribuïdors? Ens ho hem plantejat abans de fer la web?
  13. Preparació de la web per multi-idioma. Tots hem vist webs que mostren caràcters estranys en comptes d’accents o “ç”. Quan passa això és per que no utilitzen jocs de caràcters UTF. Això és “raó de cese” directament. Si no posa accents, tampoc posarà caràcters en rus, xinès o en àrab, ni lletres especials. Conclusió: no podem fer servir cap idioma mínimament complex si no fem servir tecnologia basada en UTF (Unicode). La meitat de les multinacionals espanyoles encara fan servir codificació ANSI i no pas UTF!!
  14. La web ha d’estar primerament optimitzada per puntuar en base al contingut (SEO) i després plantejar-se o no campanyes de publicitat per Internet (SEM – Adwords).
  15. Compatibilitat cultural. Hem d’estudiar si els colors, els símbols, els noms de producte, les imatges i els ordres de lectura (esquerra -> dreta o dreta -> esquerra) poden afectar al missatge generant rebuig o fent que no s’entengui el missatge. Per exemple: un cas conegut és el de l’anunci de la Coca-Cola pels països àrabs. Tenim tres imatges d’esquerra a dreta, tal com nosaltres les llegim:
    1. Primera imatge: un home estirat a terra en mig d’un desert.
    2. Segona imatge: l’home troba una ampolla de Coca-Cola i se la beu.
    3. Tercera imatge: l’home està dempeus, content i somrient per que se li ha acabat la set.

Ara estudiem el que veu un àrab que llegeix de dreta a esquerra (en sentit contrari):

    1. Primera imatge: un home somrient i content.
    2. Segona imatge: l’home beu l’ampolla de Coca-Cola.
    3. Tercera imatge: l’home cau mort en meitat del desert.

 

  • Un altre cas molt sonat és el dels noms de productes i models, especialment aplicat a la indústria automobilística. Descapotables preciosos com el Toyota MR2 no es venien a França per que MR2 en francès sona com “merdeux” (merdós), o el Mitsubishi Pajero al que se li va canviar el nom per Mitsubishi Montero (aquest model inicial amb les lletres “Pajero” a la carrosseria no es ven ni com a segona mà); o el Lancia Theta, al que se li va canviar el nom a Espanya per Lancia Thema.
  • Detalls com aquests poden fer que entris amb mal peu, que un gran producte no es vengui i que tot el mercat en faci befa pels segles dels segles.
  • No és un tema només de fer una web maca, sino de saber fer-la bé.
  • Encarregueu la vostra web a un expert que tingui en compte tots aquests factors i que tingui experiència tècnica i de màrqueting, que sàpiga com són els mercats on va dirigit, i com s’estructura la feina per que tot el contingut de la web vagi enfocat a aconseguir els objectius, prèviament traçats.

Voleu que us digui què us costaria la web i quan la tindríeu acabada?

El vostre email (per contestar-vos)

Què volem fer?...